L'orfeó escaldenc va crear l'estendard el 1956 i el 1960 es té constància que l'esbart Santa Anna ja se l'havia fet propi inscrivint el nom del cos de dansa al penó. Aquesta cessió va servir perquè un grup de joves, que posteriorment van fundar la Unió Proturisme, promocionessin la parròquia i la cultura en hotels i càmpings i també per dirigir els turistes en les festes com la de Santa Anna.

"És la història de l'estendard, amb moltes històries al darrere d'aquest estendard. Tothom ha portat l'estendard. Per mi és un orgull, han sigut molts anys de feina feta. Quan vaig arribar a l'esbart fa 18 anys, ja vaig veure que estava molt desgastat, i quan vaig tenir el moment, vaig demanar al comú la col·laboració per poder fer la restauració."

Manel Rodríguez, president de l'Esbart Santa Anna

Precisament per Santa Anna es mostrarà la restauració al poble ja que molts dels dansaires voldran veure el que han portat amb molt d'orgull.

"Està previst anar a missa i farem la benedicció i l'ensenyarem al poble, que és el lloc a on pertany."

Manel Rodríguez, president de l'Esbart Santa Anna

Pel que fa a la restauració que ha dirigit Retoc, la neteja no s'ha pogut fer al 100% perquè les tintes eren solubles i s'hagués descolorit, s'han reproduït peces de la lira i l'asta s'ha substituït per una peça de dues parts perquè no pateixi tant. S'exposarà l'original i es farà una rèplica amb ajuda del comú.

"Aquests objectes passen de ser objectes a ser part de la història."

Valentí Closa, conseller de Cultura d'Escaldes-Engordany

Imaginin si aquells joves d'una banda i altra tenien clar que les Escaldes i Engordany havien d'unir-se en parròquia, i així ho van deixar a l'estendard vint-i-dos anys abans.